La insostenible lleugeresa del català

 

Aquests dies s’ha parlat extensament dels diversos errors, de llengua i de tota mena, que es van cometre en els enunciats de les proves de selectivitat, i, com és normal en aquests casos, els responsables n’han quedat impunes.
És el que passa sempre. En qüestions de llengua, no passa res. Que a la ràdio i televisió públiques catalanes, que paguem entre tothom i que, en teoria, tenen correctors contractats, que també paguem nosaltres, es cometin contínuament «infraccions» a la llengua no és greu, i ara! Hi ha coses molt pitjors, és clar que sí!
Som nosaltres, els qui ens dediquem a la llengua, els que som uns pesats i uns rondinaires…
Em preocupa força aquesta mena de laxitud que hi ha ara amb el català, amb la crisi sembla que s’han deixat d’esmerçar recursos a un tema que em sembla important per a la conservació de la nostra llengua.
El cartell amb què il•lustro aquest article n’és un exemple. Quants diners es deu haver gastat Starbucks per fer aquest cartell? Tant li hauria costat demanar a un bon corrector que hi fes un cop d’ull? No, no passa res, total tothom diu «tamany», així que es posa i ja està.
Es demana a les empreses que etiquetin en català, i moltes ho fan, i és d’agrair, però si us plau, que etiquetin bé, que no ho facin només per cobrir l’expedient. Fa poc vaig comprar salmó fumat «norueg» d’una important cadena de supermercats catalana…
Tothom vol que se li respecti la feina, i a nosaltres, els professionals de la llengua, ens sap molt de greu veure com la nostra tasca és menyspreada contínuament amb aquesta manera de fer.
Encara recordo com si fos ara que a la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics de Seül del 1988 que es retransmetia per televisió arreu del món un gran cartell lluminós a l’estadi deia: «Os esperem a Barcelona». Van demanar a una secretària que redactés la frase i ella, ben cofoia, no va demanar el parer de ningú entès en el tema.
No va ser un bon començament per a la Barcelona olímpica, sort que després tot es va redreçar.
Espero que la nostra estimada llengua no esdevingui en el futur una mena de «castalà», parafrasejant allò de l’«spanglish»…


 
 
  1. FPB 07/17/2013, 13:54 Respon

    Com a nord-català, a mi també m’enfada que el català s’escrigui tan malament, i que s’assembli cada cop més a un dialecte del castellà… Molt bon article!

 
 

Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.

^