La febre de les firmes

 

Ahir, dia de Sant Jordi, aprofitant que havia d’anar a la parada de l’APTIC a col·laborar en la campanya d’aquest any en favor dels traductors, ho vaig aprofitar per passejar pel centre, gaudir del sol que feia i admirar la gentada i l’animació que hi havia a tot arreu.

També vaig voler anar a saludar la meva estimada Alicia Giménez-Bartlett, que sabia que signava exemplars de la seva última “Petra” davant de la Casa del Llibre del passeig de Gràcia. Quan hi vaig arribar em va costar Déu i ajut arribar fins on era ella, ja que a prop hi havia en Javier Cercas i la gentada que s’amuntegava a les parades de les signatures era impressionant. Ser allà dins era claustrofòbia en estat pur!

Però finalment hi vaig poder arribar i fer-li dos petons. Al seu costat hi havia una altra escriptora que m’agrada molt, Angela Becerra, signant llibres. Mentre jo saludava l’Alicia, una senyora es va acostar a l’Angela amb el seu llibre i li va allargar una nota perquè copiés al llibre el que havia posat ella mateixa. Em va semblar el súmmum! La febre de les firmes no l’he acabat d’entendre mai. Ara sembla que si no has comprat un llibre per Sant Jordi i no te l’ha signat l’autor no ets ningú.

Això de les signatures penso que s’ha acabat convertint en un circ mediàtic, amb tots els meus respectes pels autors i les editorials. Per això em va semblar prou convincent l’argument de Sánchez Piñol per no voler passar per l’adreçador de les signatures: no volia tenir una cua quilomètrica davant d’ell quan al costat potser hi havia un altre autor amb el bolígraf a punt i sense cap lector.

De tota manera, va ser un Sant Jordi magnífic i l’acte que vam fer amb l’APTIC tot un èxit!


 
 

Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.

^