Indridason, premi RBA 2013 de novel·la negra

 

Aquest és l’article que he publicat a L’Illa dels Llibres (www.illadelsllibres.com) arran de la concessió del premi RBA 2013 de novel·la negra a l’escriptor islandès Arnaldur Indridason

Quan, l’any 2009, em van encarregar de traduir La dona de verd, de l’islandès Arnaldur Indridason, al català, la veritat és que tenia poca experiència en la novel·la negra, com a lectora i com a traductora. De tota manera, ja havia tingut l’oportunitat de traduir El silenci dels claustres, d’Alicia Giménez-Bartlett, i aquella feina va fer que em volgués abocar en el món de la Petra Delicado, per la qual cosa vaig buscar pertot arreu les seves novel·les anteriors, a les llibreries i Internet.

També he llegit alguna cosa de Henning Mankell, però, si haig de ser sincera, em costa que una novel·la negra m’apassioni.

Poques vegades una novel·la m’ha enganxat mentre la traduïa. Una d’aquestes ocasions va ser La dona de verd. Una novel·la vibrant, dura i sincera, que abordava sense embuts el tema sempre delicat dels maltractaments a les dones, en un espai, Islàndia, gèlid i aïllat, on sembla que no pugui passar res.

Després d’aquella primera experiència amb l’Indridason, van venir tres novel·les més: La veu, L’home del llac i Hivern àrtic, totes elles protagonitzades pel peculiar inspector Erlendur, el Carvalho, Petra Delicado, Wallander islandès. Un estil de fer i de ser molt diferent dels col·legues seus que acabo d’esmentar. A través de les seves novel·les, Indridason intenta retratar-nos la societat islandesa, una gran desconeguda per a nosaltres.

A primer cop d’ull, sembla una societat freda, desapassionada i massa metòdica, però quan t’hi endinses a través dels llibres (també em va passar en traduir La dona a 1000º, de Hallgrimur Helgason, un altre escriptor islandès), veus que aquesta fredor i aquest distanciament són aparents, es tracta de gent sotmesa a un clima gèlid, que ha de sobreviure a unes condicions extremadament dures, i això els crea una mena de capa protectora que fa que no semblin empàtics. No he estat mai a Islàndia, ni he conegut en persona cap islandès, i la veritat és que m’agradaria molt visitar aquest país, però a través dels dos autors islandesos que he traduït, he pogut copsar una mica aquest caràcter que sembla tan oposat al nostre, el mediterrani, càlid i expansiu.

Ara que Arnaldur Indridason ha guanyat el premi RBA de novel·la negra pel llibre El pasaje de las sombras, em vull afegir a totes les felicitacions que de ben segur li arribaran, i dir-li que és un gran honor per a mi ser la seva traductora al català.


 
 

Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.

^